Noms de pila en forma catalana: comarques de Catalunya

Josep o José, Jordi o Jorge, Carme o Carmen: quan un nom existeix en totes dues llengües, la forma que consta al registre diu alguna cosa del lloc on es va inscriure. Aquesta és la proporció de la forma catalana a cada comarca segons el cens del 2025 — la dada lingüística més recent que hi ha per comarques, mentre que el coneixement del català només s'ha mesurat fins al 2011. Llegiu-la amb la columna de diferència d'edat al costat: les formes catalanes no es van poder inscriure fins al 1977, i això encara pesa a les comarques amb població més envellida.

Mapa interactiu

< 30%
30–40%
40–50%
50–60%
> 60%
#ComarcaProvínciaForma catalanaDiferència d'edat (anys)
1Girona69.0%+12.2
2Lleida68.5%+11.4
3Lleida67.3%+8.2
4Barcelona58.9%+12.9
5Lleida58.7%+12.8
6Tarragona58.6%+12.2
7Lleida56.6%+13.9
8Girona55.5%+14.6
9Tarragona55.1%+16.7
10Barcelona52.4%+17.6
11Lleida52.1%+14.3
12Barcelona52.0%+14.7
13Girona50.6%+17.4
14Girona50.3%+13.7
15Lleida47.8%+15.4
16Lleida47.1%+16.2
17Mixed45.9%+12.9
18Lleida45.3%+15.6
19Lleida45.2%+14.0
20Girona42.4%+13.1
21Barcelona41.9%+14.8
22Tarragona41.9%+12.6
23Barcelona41.0%+16.1
24Girona40.5%+11.6
25Tarragona39.9%+21.4
26Girona39.2%+12.5
27Tarragona38.5%+25.8
28Tarragona35.1%+25.6
29Barcelona33.9%+14.7
30Barcelona33.9%+16.8
31Tarragona33.6%+25.5
32Tarragona33.5%+15.3
33Lleida33.0%+19.8
34Barcelona30.9%+17.2
35Barcelona26.7%+17.0
36Barcelona26.0%+17.6
37Barcelona25.4%+15.5
38Tarragona24.6%+15.8
39Tarragona21.3%+17.6
40Barcelona20.3%+20.0

Idescat Onomàstica, cens anual de població del 2025. Mesura la forma del nom, no la identitat ni la llengua d'ús. Publiquem 40 de 43 comarques: l'Alta Ribagorça, el Lluçanès i l'Aran queden fora perquè el secret estadístic hi deixa el marge d'error per damunt de 5 punts.

Metodologia

Entre els residents amb un nom de pila que existeix en forma catalana i castellana —Josep/José, Jordi/Jorge, Carme/Carmen—, percentatge inscrit amb la forma catalana (Idescat Onomàstica, cens del 2025). Es compten 70 parells, uns 140 noms, que cobreixen al voltant del 28% de la població; els noms sense equivalent en l'altra llengua (Laia, Arnau, Marta) queden fora del càlcul, i els compostos s'inclouen a banda i banda perquè els castellans són molt més freqüents i deixar-los fora inflaria la xifra catalana. És una proporció entre dues quantitats comptades, no un percentatge de població. NO mesura identitat, ni llengua d'ús, ni preferència política: el nom l'escullen els pares, i en el cas de la majoria de residents vius ho van fer fa dècades, quan el registre civil no admetia les formes catalanes —no ho va fer fins al 1977. Aquest fet és el biaix principal de la xifra i el mostrem a la columna de diferència d'edat: el grup castellà és més gran a totes les comarques, i on la diferència s'acosta als 25 anys (Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre) la xifra subestima molt la forma catalana. La Terra Alta, per exemple, és la segona comarca de Catalunya en coneixement del català i, en canvi, cau a la meitat inferior d'aquesta taula. No hi ha manera de corregir-ho: l'Idescat no publica el desglossament per dècada de naixement a escala comarcal. El mapa fa servir una escala neutra de tonalitat (clar = menys, fosc = més): cap extrem no és millor que l'altre.