On es parla més català: comarques de Catalunya

Saber si al lloc on vols viure la gent parla català cada dia és una de les primeres preguntes de qualsevol trasllat. Aquesta és la proporció de residents que declaren saber parlar català a cada comarca, segons el cens del 2011 — l'última vegada que es va preguntar municipi a municipi. Cap extrem és millor que l'altre: hi ha qui busca un entorn plenament catalanoparlant i qui prefereix una comarca on el castellà sigui suficient des del primer dia.

Es comparen 43 de 43 comarques.

Mapa interactiu

< 73%
73–78%
78–82%
82–86%
> 86%
#ComarcaProvínciaSap parlar català
1LluçanèsBarcelona91.6%
2Terra AltaTarragona89.7%
3PrioratTarragona88.7%
4BerguedàBarcelona88.7%
5MoianèsBarcelona88.0%
6Pallars SobiràLleida87.7%
7Pla de l'EstanyGirona87.2%
8SolsonèsLleida86.9%
9RipollèsGirona86.7%
10Conca de BarberàTarragona86.2%
11GarriguesLleida85.3%
12Alt UrgellLleida85.2%
13OsonaBarcelona84.4%
14Pallars JussàLleida84.3%
15GarrotxaGirona84.1%
16Alt CampTarragona84.0%
17Ribera d'EbreTarragona83.5%
18UrgellLleida83.1%
19Pla d'UrgellLleida82.9%
20NogueraLleida82.0%
21BagesBarcelona81.7%
22Alt PenedèsBarcelona81.6%
23Baix EbreTarragona80.9%
24Alta RibagorçaLleida80.6%
25GironèsGirona80.0%
26CerdanyaMixed79.3%
27MontsiàTarragona78.8%
28AnoiaBarcelona78.3%
29MaresmeBarcelona77.7%
30SegriàLleida77.4%
31Baix EmpordàGirona75.5%
32Vallès OrientalBarcelona75.3%
33Baix CampTarragona74.8%
34SegarraLleida74.1%
35SelvaGirona73.8%
36GarrafBarcelona73.7%
37Vallès OccidentalBarcelona72.9%
38Alt EmpordàGirona71.8%
39TarragonèsTarragona70.0%
40Baix PenedèsTarragona70.0%
41BarcelonèsBarcelona68.0%
42Baix LlobregatBarcelona68.0%
43AranLleida63.6%

Cens de població i habitatges 2011 (Idescat, a partir de l'INE) — la darrera edició del cens amb la pregunta sobre la llengua a escala municipal. Dades reals mesurades, però anteriors al 2012.

Metodologia

Percentatge de residents de 2 anys o més que declaren saber parlar català, segons el cens de població i habitatges del 2011 (Idescat, a partir de l'INE). Mesura la capacitat de parlar-lo, no l'ús quotidià: l'Enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat, que sí mesura l'ús, només es publica per a Catalunya, els vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Aran, de manera que no existeix cap xifra d'ús per comarques. El 2011 és la darrera edició del cens que va incloure la pregunta a escala municipal, així que la dada és real però té més de deu anys; l'ordenació relativa de les comarques és estructural i molt estable. Per a 36 comarques es fa servir la xifra comarcal publicada per l'Idescat; per a les set que no la tenen publicada d'ençà del canvi de límits comarcals del 2025 (Bages, Lluçanès, Vallès Oriental, Osona, Moianès, Solsonès i Segarra) se sumen els recomptes municipals, un mètode que reprodueix la xifra publicada amb una diferència inferior a 0,001 punts a 33 de les 36 comarques on es pot comprovar. El mapa fa servir una escala neutra de tonalitat (clar = menys, fosc = més): no hi ha cap extrem millor que l'altre. Cas especial: a l'Aran l'aranès (occità) és llengua pròpia i oficial, i aquesta xifra només mesura el coneixement del català.