On es parla més català: comarques de Catalunya
Saber si al lloc on vols viure la gent parla català cada dia és una de les primeres preguntes de qualsevol trasllat. Aquesta és la proporció de residents que declaren saber parlar català a cada comarca, segons el cens del 2011 — l'última vegada que es va preguntar municipi a municipi. Cap extrem és millor que l'altre: hi ha qui busca un entorn plenament catalanoparlant i qui prefereix una comarca on el castellà sigui suficient des del primer dia.
Mapa interactiu
| # | Comarca | Província | Sap parlar català |
|---|---|---|---|
| 1 | Barcelona | 91.6% | |
| 2 | Tarragona | 89.7% | |
| 3 | Tarragona | 88.7% | |
| 4 | Barcelona | 88.7% | |
| 5 | Barcelona | 88.0% | |
| 6 | Lleida | 87.7% | |
| 7 | Girona | 87.2% | |
| 8 | Lleida | 86.9% | |
| 9 | Girona | 86.7% | |
| 10 | Tarragona | 86.2% | |
| 11 | Lleida | 85.3% | |
| 12 | Lleida | 85.2% | |
| 13 | Barcelona | 84.4% | |
| 14 | Lleida | 84.3% | |
| 15 | Girona | 84.1% | |
| 16 | Tarragona | 84.0% | |
| 17 | Tarragona | 83.5% | |
| 18 | Lleida | 83.1% | |
| 19 | Lleida | 82.9% | |
| 20 | Lleida | 82.0% | |
| 21 | Barcelona | 81.7% | |
| 22 | Barcelona | 81.6% | |
| 23 | Tarragona | 80.9% | |
| 24 | Lleida | 80.6% | |
| 25 | Girona | 80.0% | |
| 26 | Mixed | 79.3% | |
| 27 | Tarragona | 78.8% | |
| 28 | Barcelona | 78.3% | |
| 29 | Barcelona | 77.7% | |
| 30 | Lleida | 77.4% | |
| 31 | Girona | 75.5% | |
| 32 | Barcelona | 75.3% | |
| 33 | Tarragona | 74.8% | |
| 34 | Lleida | 74.1% | |
| 35 | Girona | 73.8% | |
| 36 | Barcelona | 73.7% | |
| 37 | Barcelona | 72.9% | |
| 38 | Girona | 71.8% | |
| 39 | Tarragona | 70.0% | |
| 40 | Tarragona | 70.0% | |
| 41 | Barcelona | 68.0% | |
| 42 | Barcelona | 68.0% | |
| 43 | Lleida | 63.6% |
Cens de població i habitatges 2011 (Idescat, a partir de l'INE) — la darrera edició del cens amb la pregunta sobre la llengua a escala municipal. Dades reals mesurades, però anteriors al 2012.
Metodologia
Percentatge de residents de 2 anys o més que declaren saber parlar català, segons el cens de població i habitatges del 2011 (Idescat, a partir de l'INE). Mesura la capacitat de parlar-lo, no l'ús quotidià: l'Enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat, que sí mesura l'ús, només es publica per a Catalunya, els vuit àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Aran, de manera que no existeix cap xifra d'ús per comarques. El 2011 és la darrera edició del cens que va incloure la pregunta a escala municipal, així que la dada és real però té més de deu anys; l'ordenació relativa de les comarques és estructural i molt estable. Per a 36 comarques es fa servir la xifra comarcal publicada per l'Idescat; per a les set que no la tenen publicada d'ençà del canvi de límits comarcals del 2025 (Bages, Lluçanès, Vallès Oriental, Osona, Moianès, Solsonès i Segarra) se sumen els recomptes municipals, un mètode que reprodueix la xifra publicada amb una diferència inferior a 0,001 punts a 33 de les 36 comarques on es pot comprovar. El mapa fa servir una escala neutra de tonalitat (clar = menys, fosc = més): no hi ha cap extrem millor que l'altre. Cas especial: a l'Aran l'aranès (occità) és llengua pròpia i oficial, i aquesta xifra només mesura el coneixement del català.